Uns dos setemanis indaûr o soi stade a scavâ intal cjastelîr de Gradiscje che si cjate a Codroip, dongje dal Parc des Risultivis. Il cjastelîr al è un borc fortificât, a voltis cun mûrs o cun rialçaments di tiere, di forme elitiche o cuadrangolâr, cun al interni struturis abitativis di tipo sempliç, fatis sù cun materiâi deperibii. Cheste tipologjie di insediament al è tipic de aree istriane, de Dalmazie, dal Venit e dal Friûl - Vignesie Julie. La datazion si coloche inte ete dal Bronç di mieç (XV secul p.d.C.) e e durà sù par jù un mileni.La campagne di sgjâf di chest an, direte di Piero Tasca de Socjetât Furlane di Archeologjie, e à permetût di ricostruî la vite intal cjastelîr; l'abitât al jere costituît di barachis cu la struture puartant in len e il cuviert di stran e pantan. Si è calcolât che i abitants a fossin sù par jù un centenâr e che si dedicassin al arlevament di pioris e cjavris; chest si è podût dî par vie che a son stâts cjatâts struments adats ae tiessidure (fusaiolis, o ben dai pês par tignî la lane). Di lôr però no si cognòs la lenghe, duncje no je ancjemò ben clare la origjin.Ducj i reperts tirâts fûr chest an cumò a laran in restaur, po dopo a vignaran metûts intal museu di Codroip.(In mancjance di une foto dal cjastelîr de Gradiscje us met chê dal cjastelîr di Savalons - Merêt di Tombe -)